18/10/18 | ISCLETEC

El soroll a les ciutats #VestimosBarcelona

 

Les grans ciutats són sistemes complexos en els què conviuen usos i activitats molt diverses i complementàries que contribueixen a mantenir el dinamisme propi d’aquests nuclis humans.

Barcelona, com altres ciutats del món, ha incorporat progressivament en els darrers anys els valors de la cultura de la sostenibilitat a la gestió municipal amb l’objectiu de fer un ús més eficient dels recursos disponibles i reduir la seva petjada ecològica. En aquest context de gestió ambiental sostenible, un dels vectors en els què s’està treballant és el de la contaminació acústica, l’impacte associat a la dinàmica habitual de les ciutats i, en especial, al trànsit de vehicles a motor.

Què és el soroll?

El so passa a ser soroll quan s’introdueix la variable molèstia. Així, s’entén el soroll com a so molest i perjudicial. La molèstia que causa el soroll és fruit del nivell de pressió sonora i també de la durada, però el que més es percep són els nivells alts de pressió que destaquen del soroll de fons. De fet, un soroll no especialment fort pot resultar molest quan no hi ha, o desapareix, el nivell acústic de fons. Així, per exemple, quan es tallen carrers a la ciutat i baixa el soroll de fons, augmenten les queixes dels veïns per altres tipus de soroll que quedaven amagats per la incidència del trànsit.

Principals fonts de soroll a Barcelona

Barcelona presenta unes característiques acústiques –pel que fa a nivells, evolució diària, principals fonts, etc.– equiparables a les d’altres ciutats europees que són similars en extensió i població. Tot i això, la major compacitat i densitat pròpia de la ciutat, així com l’ús intensiu de l’espai públic per part dels ciutadans, fa que el soroll es percebi amb més intensitat.

El trànsit és la font que engloba la pràctica totalitat de la superfície de la ciutat i la font més rellevant de dia. És la principal font de superació per nivells. L’impacte dels grans eixos ferroviaris de la ciutat s’ha reduït: gairebé la pràctica totalitat de les vies ferroviàries en zones residencials estan cobertes.

L’ús industrial és cada cop més de baixa intensitat i per tant el seu impacte es redueix ( a St Martí gairebé ha desaparegut i ha baixat a la resta, fins i tot a Zona Franca)

Les activitats d’oci, a diferència del trànsit, està molt localitzada en zones concretes de la ciutat. Segons la percepció ciutadana, l’oci nocturn i l’ús intensiu de l’espai públic de nit és una de les fonts que més molèsties generen. En les zones d’oci la qualitat acústica de nit pot ser pitjor que de dia.

Una altre font de soroll son les zones comercials. La contribució als nivells globals dels carrers de vianants es centra en horari diürn i de tarda i té rellevància sobretot en zones sense trànsit (per ex. Ciutat Vella)

Font de les dades: Ajuntament de Barcelona 

Què fer per combatre-ho?

És important estar sensibilitats sobre els perjudicis que causen els elevats nivells de soroll a la salut de les persones, així com les conseqüències que causa en el medi ambient. No obstant,  hi ha certs factor que no depenen d’un mateix i contra els quals no es pot lluitar per obtenir el silenci a casa.

És per això que Iscletec proposa una solució que augmenta de manera exponencial el benestar dels habitants de Barcelona. Tal i com anuncia l’Ajuntament, un bon aïllament als edificis és primordial per millorar la situació i combatre la “pobresa sonora” de la ciutat. Els antics edificis que la componen no estan preparats estructuralment en quant a aïllament acústic i els tancaments son els seus punts dèbils, els que ofereixen menor resistència al soroll.

Les finestres d’Iscletec, amb els seus models de 78 i 92 mm de gruix permeten triples vidres i compten amb la tecnologia necessària per minimitzar sorolls innecessaris.